Publish at Scribd or explore others:
lunes, 1 de diciembre de 2008
martes, 11 de noviembre de 2008
El Barroc
Itàlia
Claudio Monteverdi
Si dolce è'l tormento
Tocatta
Vi ricorda o boschi ombrosi
Intonatio
Duo Seraphim
Sanctus
Tirsi e Clori
G. Gabrieli
Canzona en eco
A. Corelli
Concerto Grosso Op. 6
A. Vivaldi
Concert en do major per dues trompetes
Andante
Largo
Allegro non molto
Domine Fili unigenite
Cum dederit delectis
G.B. Pergolesi
Stabat mater dolorosa
Lo conosco a quegli ochietti
Anglaterra
H. Purcell
When I'm laid.
Ocells i violins
Ecodansa de les Fúries
G. F. Haendel
Minuetto II
Lascia ch'io pianga
For unto us a Child is born
No, di voi non vo' fidarmi
Hallelujah
Espanya
J. Cabanilles
Batalla Imperial
Corrente Italiana
J. Cererols
Gloria
França
J. B. Lully
Marca per la cerimònia dels turcs
Premier Air des Espagnols
Chaconne des Scaramouches
M. A. Charpentier
Preludi Rondó
F. Couperin
Duet de veus blanques
M. R. Melalande
Ària en eco
Alemanya
Johann Pachelbel
"Canon" per orquestra de corda
Johann Sebastian Bach
Erbarme dich, mein Gott
Zion hört die Wächter singen
Singet dem Herrn ein neues Lied
Toccata i fuga en re menor
Allegro
Badinerie
Preludi
Preludi i fuga. El clave ben temperat
Ària. Variacions Goldberg
Fragment de la Orquestral Suite No. 3
Every thing's gonna be alright(Sweet Box)
Fuga nº 9 en re menor. L'Art de la fuga
Fuga nº9 en re menor. L'Art de la fuga (The Swingle Singers)
Claudio Monteverdi
Si dolce è'l tormento
Tocatta
Vi ricorda o boschi ombrosi
Intonatio
Duo Seraphim
Sanctus
Tirsi e Clori
G. Gabrieli
Canzona en eco
A. Corelli
Concerto Grosso Op. 6
A. Vivaldi
Concert en do major per dues trompetes
Andante
Largo
Allegro non molto
Domine Fili unigenite
Cum dederit delectis
G.B. Pergolesi
Stabat mater dolorosa
Lo conosco a quegli ochietti
Anglaterra
H. Purcell
When I'm laid.
Ocells i violins
Ecodansa de les Fúries
G. F. Haendel
Minuetto II
Lascia ch'io pianga
For unto us a Child is born
No, di voi non vo' fidarmi
Hallelujah
Espanya
J. Cabanilles
Batalla Imperial
Corrente Italiana
J. Cererols
Gloria
França
J. B. Lully
Marca per la cerimònia dels turcs
Premier Air des Espagnols
Chaconne des Scaramouches
M. A. Charpentier
Preludi Rondó
F. Couperin
Duet de veus blanques
M. R. Melalande
Ària en eco
Alemanya
Johann Pachelbel
"Canon" per orquestra de corda
Johann Sebastian Bach
Erbarme dich, mein Gott
Zion hört die Wächter singen
Singet dem Herrn ein neues Lied
Toccata i fuga en re menor
Allegro
Badinerie
Preludi
Preludi i fuga. El clave ben temperat
Ària. Variacions Goldberg
Fragment de la Orquestral Suite No. 3
Every thing's gonna be alright(Sweet Box)
Fuga nº 9 en re menor. L'Art de la fuga
Fuga nº9 en re menor. L'Art de la fuga (The Swingle Singers)
lunes, 10 de noviembre de 2008
viernes, 7 de noviembre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
viernes, 24 de octubre de 2008
lunes, 20 de octubre de 2008
La música en el renaixement
Índex
Acordes
Cuarteto vocal.
Notación mensural blanca.
Escritura en cifra para órgano.
Escuelas renacentistas de la música vocal religiosa.
Evolución de las técnicas de impresión musical
Instrumentos de viento madera.
Instrumentos musicales en el Renacimiento
Instrumentos musicales renacentistas.
Sistemas de impresión musical. (Mapa conceptual)
Línea de tiempo del Renacimiento musical.
Música profana renacentista
Música profana renacentista (Mapa conceptual)
Música religiosa renacentista (Mapa conceptual)
Tonalidad
Línia de temps
Imatges
Acordes
Cuarteto vocal.
Notación mensural blanca.
Escritura en cifra para órgano.
Escuelas renacentistas de la música vocal religiosa.
Evolución de las técnicas de impresión musical
Instrumentos de viento madera.
Instrumentos musicales en el Renacimiento
Instrumentos musicales renacentistas.
Sistemas de impresión musical. (Mapa conceptual)
Línea de tiempo del Renacimiento musical.
Música profana renacentista
Música profana renacentista (Mapa conceptual)
Música religiosa renacentista (Mapa conceptual)
Tonalidad
Línia de temps
Imatges
martes, 7 de octubre de 2008
lunes, 6 de octubre de 2008
Edat mitjana

Edat mitjana
Textures musicals:
-Monòdica
-Polifònica
Tipus de cant:
-Antifonal
-Responsorial
-Directe
Relació notes-text:
-Sil·làbica
-Melismàtica
La polifonia:
Va ser un del fets més revolucionaris en la història de la música occidental. per les possibilitats que obria em l'àmbit compositiu i interpretatiu, i per les necessitats que va suscitar en l'evolució de l'escriptura musical.
-Primeres formes polifòniques: -Organum
-Discantus
Guido d'Arezzo
Va ser un monjo benedictí que va dedicar gran part de la seva vida a l'estudi de la teoria musical.
Se'l considera l'iniciador del sistema de notació musical actual.
Música profana
-Joglars
-Trobadors
Notació musical


Cant de la síbila
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.
Misteri d'Elx
L'any litúrgic
Google maps
Monestir (POBLET)
Ver mapa más grande
Catedral (NOTEDRAME)
Ver mapa más grande
Ciutat (BESALÚ)
Ver mapa más grande
Llibre vermell de Montserrat
Eix cronológic
Evoca
viernes, 26 de septiembre de 2008
MUSICA

La música és, segons la definició tradicional del terme, l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjançant la intervenció de complexos processos psico-anímicos. El concepte de música ha anat evolucionant des del seu origen en l'antiga Grècia, que es reunia sense distinció a la poesia, la música i la dansa com art unitari. Des de fa diverses dècades s'ha tornat més complexa la definició de què és i què no és la música, ja que destacats compositors, en el marc de diverses experiències artístiques frontereres, han realitzat obres que, si bé podrien considerar-se musicals, expandeixen els límits de la definició d'aquest art. La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural. La fi d'aquest art és suscitar una experiència estètica en l'oïdor, i expressar sentiments, circumstàncies, pensaments o idees. La música és un estímul que afecta el camp perceptivo de l'individu; així, el flux sonor pot complir amb variades funcions (entreteniment, comunicació, ambientació, etc.).
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)